Tot és calma. Els que estaven nerviosos s’han
anat asserenant. Els que volien gresca estan rendits a la llitera. Els més
valents a la tarda, s’han amagat rere els llençols.
Sota un cel estrellat, la casa de la Carral va
tancant els llums, mentre els fructuosos van tancant els ulls.
Les colònies sempre les recordem com uns dies
únics. Alguns recordaran el menjar; uns altres un petit incident que, al final,
va servir per descobrir un nou amic entre tants companys; tots aprendrem a
conviure; els mestres recordarem el poc que hem dormit, però que l'esforç ha valgut la pena.
Joan
i tant! les colònies són moments intensos i únics! gràcies per l'esforÇ i la dedicació dels mestres!
ResponElimina